22 de maig 2014

THOREAU: La desobediència Civil i altres escrits

TÍTOL
La desobediència civil i altres escrits

AUTOR
THOREAU, Henry David

LLOC D’ EDICIÓ
Madrid

EDITORIAL
Alianza Editorial

ANY D’EDICIÓ
2012

NÚMERO DE PÀGINES
188 p.

Dades Biogràfiques de l’autor:

Henry David Thoreau (1817 – 1862) Concord, Massachusetts. Escriptor, poeta i filòsof nord americà. Estudia a Harvard però més que els seus estudis el que interessa a Thoreau és la biblioteca de la que farà ús durant i després dels seus estudis. Una anècdota il·lustrativa del seu pensament és la negativa a pagar un dòlar per obtenir el seu títol universitari ja que el troba un paper estèril.

Després del seu pas per la universitat retorna a casa seva i coneix a  Ralph Waldo Emerson, una amistat de gran influència recíproca en el seu pensament i les seves obres. Waldo ofereix a Thoreau  habitatge i manutenció a canvi de treballar en el manteniment de la seva llar i li dóna accés lliure a la seva biblioteca, una de les millors i més grans dels Estats Units.  L’any 1845 se’n va a viure a una cabana construïda per ell mateix dins d’una de les propietats d’ Emerson.

L’any 1846 es nega a pagar impostos oposant-se de forma activa a la guerra contra Mèxic i a l’esclavitud als Estats Units, motiu pel qual fou empresonat.  D’aquest fet sorgeix el seu tractat sobre la desobediència civil on propugna principalment que els governs no han de tenir més poder que aquell que els ciutadans decideixin concedir-los. Les seves idees ha influenciat enormement a personatges de gran rellevància política i defensors dels drets civils com Martin Luther King o Mahatma Gandhi.

De Henry D. Thoreau es diu que es inclassificable, antiimperialista, llibertari i solidari, antiesclavista, defensor dels drets civils, ecologista convençut i defensor de la mandra com a necessitat per al sorgiment de la creativitat humana.


Les obres que va publicar en vida van ser “Una setmana als rius de Concord” i “Merrimack” (1839)  i “Walden” (1854). Els “Diaris” de Thoreau, la seva obra pòstuma i més extensa, consta de 16 volums on s’insereixen els seus assajos, conferències i  les seves reflexions basades en els seus pensaments més personals, en la seva observació de la natura i de l’home. Alguns dels escrits que hi figuren són: “ Una vida sense principios”, “L' esclavitut a Massachussets”, “Apologia del capità John Brown” i “Desobediència civil”.


22 d’abr. 2014

Isaiah Berlin: Dos conceptes de llibertat i altres escrits


TÍTOL
Dos conceptes de llibertat i altres escrits

AUTOR
BERLIN, Isaiah

LLOC D’ EDICIÓ
Madrid

EDITORIAL
Alianza Editorial

ANY D’EDICIÓ
2010

NÚMERO DE PÀGINES
160 p.

Dades Biogràfiques de l’autor:


Isaiah Berlin (Riga-1909; Oxford-1997) prové d’una família jueva dedicada al negoci de les travesses de fusta per a  ferrocarrils en plena expansió a principis de segle XX. L’any 1915, durant la Primera Guerra Mundial, la família fuig de Riga i marxa a San Petesburg ciutat immersa en el convuls traspàs de la Rússia Imperial a la Comunista.  A inicis dels anys 20 s’instal·len a Londres.

Berlin deixa la llar familiar el 1928 per marxar a Oxford a estudiar Filosofia. Allà iniciarà la seva carrera com a docent i es converteix en el primer jueu acceptat com a professor al claustre del collegi All souls d’ Oxford, el tercer a la Universitat d’ Oxford. Al llarg dels anys 30, Berlin s’endinsa en el món de la “filosofia d’ Oxford”, analítica i academicista influenciat per les idees de Bertrand Russell, G.E Moore o Wittgenstein. Comparteix discussions amb Alfred J. Ayer, Stuart Hamshire o Austin.

Tanmateix el fet d’haver d’escriure un llibre sobre Karl Marx fa que tot el seu bagatge intel·lectual faci un tomb. A partir d’aquí restarà immers en l’ estudi de la filosofia política i la història de les idees de Marx, la Il·lustració i tots els seus crítics que donaran forma al pensament de plena maduresa de l’autor. La Segona Guerra Mundial suposa un parèntesi en la vida acadèmica de Berlin i resta al servei del Ministeri d’Assumptes Exteriors a Washington del 1942 al 1945. Després marxa a Moscou on coneix a Boris Pasternak i a Anna Akhmatova. L’any 1957 es nomenat catedràtic a l’All Souls d’Oxford on la seva lliçó inaugural va ser “Dos conceptes de llibertat”, la seva obra més important.

Va publicar de forma molt dispersa en multitud de revistes acadèmiques i alguns llibres sobre la temàtica i els autors que canviarien el seu pensament  “The Age of Enligthtenment: The Eighteenth-Century Philosophers” sobre filòsofs de la Il.lustració, “El mago del Norte”, “El erizo y la zorra” que conforma un estudi sobre Tolstoi, “Cuatro ensayos sobre la libertad”, Vico y Herder, “El fuste torcido de la Humanidad”, “Pensadores Rusos”, “Conceptos y Categorías” o “Contra la corriente e Impresiones personales”.

1 d’abr. 2014

Llibre de la tercera sessió

Benvolguts i benvolgudes,

El llibre que llegirem per a la tercera sessió serà "Dos conceptos de libertad", de l'Isaiah Berlin. La sessió correrà a cárrec del Josep M. Castellà, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

Comptem amb vosaltres!

25 de març 2014

Thomas Hobbes: Leviathan



TÍTOL
Leviathan

AUTOR
HOBBES, Thomas

LLOC D’ EDICIÓ
Nova York

EDITORIAL
Oxford University Press

ANY D’EDICIÓ
2008

NÚMERO DE PÁGINES
475

Dades Biogràfiques de l’autor:

Thomas Hobbes (Malmesbury, 1588 - Derbyshire, 1679), filòsof anglès de tradició empirista. Va estudiar filosofia escolàstica i lògica a la Universitat d’ Oxford on es graduà l’any 1608.  Aquell mateix any marxaria d’Anglaterra i  es convertiria en el preceptor d’un jove fill de la noblesa, el comte de Devonshire. Aquesta circumstància li permetria endinsar-se en els cercles que conformaven les elits intel·lectuals de la època i viatjar pel continent europeu on coneixerà a figures de gran rellevància com Galileu, entre d’altres. L’any 1637 torna a Anglaterra però l’anunci de a guerra civil el porta a abandonar de nou la seva terra i instal·lar-se a París el 1640. No tornaria a Anglaterra fins l’any 1651.
L’any 1650 publica “Elements de la llei natural i política” i l’any següent, després de retornar a Anglaterra publica, a Londres, el “Leviathan”. Al 1655 edita la primera part dels “Elements de Filosofia” i l’any 1658 en publicarà la segona. Després de 1660 es retirà de la vida pública i va fer les traduccions en vers de la Ilíada i la Odisea. I, finalment escriu la seva autobiografia.
Hobbes és l’artífex de la cèlebre frase “L’home és un llop per a l’home”. Segons Hobbes, l’home, en el seu estat natural es antisocial i es mou per instint d’autoconservació. Per tant, per a poder viure en societat i en pau és necessari que cada individu renunciï a una part de la seva llibertat en un acord mutu en virtut del qual els homes hauran de designar un representant o sobirà amb drets il·limitats (el Leviathan) que els governarà exercint el monopoli de la violència per a fer respectar el pacte social.
Thomas Hobbes enuncia per primera vegada la inconsistència de l’ asseveració que el poder de la monarquia sigui d’origen diví, car la seva tesi parteix de la concepció d’igualtat entre els homes. Des d’aquesta perspectiva, el pacte social sorgeix com un  acord per a garantir l’estabilitat de tots. També rebutja la separació de poders tal com s’entén en les democràcies actuals i propugna la separació total entre Església i Estat.
El Leviathan es un monstre marí citat a l'Antic Testament que simbolitza el poder del sobirà a què la humanitat ha hagut de recórrer. En l’actualitat s’utilitza el terme  "Leviatan" l’Estat s’excedeix.

19 de març 2014

Leviathan, Thomas Hobbes

Leviathan de Thomas Hobbes (1651)

Para la sesión de Hobbes se recomienda la lectura de los libros I (Del Hombre) y II (De la Commonwealth) del Leviatán.

En caso de no poder dedicarle tanto tiempo a la obra, se sugiere la siguiente selección:

PARTE I:
Introducción
Caps. 1 al 7 y 13 al 16

PARTE II:
Caps. 17 al 22 y 29 al 31 


Para los entusiastas a quienes les sepa a poco el Leviatán, pueden complementarlo con su otra gran obra política, más temprana, De Cive de 1642. Existe una excelente y reciente edición en Alianza.

Y unos retazos para abrir el apetito:

"It is Reason, not Authority, that is destructive of the individuality"

"There is in this [civil] association no concord of wills, no common will, no common good"

¡Ahí queda eso!

Hasta pronto.