5 de des. 2012

Stephen HOLMES; Cass R. SUNSTEIN: El cost dels drets



TÍTOL
El cost dels drets. Per què la llibertat depèn dels impostos.

AUTORS
HOLMES, Stephen
SUNSTEIN, Cass R.

LLOC D’EDICIÓ
Buenos Aires

EDITORIAL
Siglo Veintiuno Editores Argentina, S.A.

ANY D’EDICIÓ
2011 (publicat 1999)

NÚMERO DE PÁGINAS
261 p.

Dades Biogràfiques

Stephen Holmes es va doctorar a Yale l’any 1976. Després ha exercit la docència i ha tingut diversos càrrecs a les universitats de Yale, Wesleyan University i Harvard. Va ser membre de  l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton. A la Universitat de Chicago i a la de Nova York va dirigir al Centre d’Estudi del Constitucionalisme a l’Europa de l’Est. Va exercir com a director del programa de la Fundació Soros per a la promoció de la reforma legal a Rússia i Europa de l’Est. Actualment és Professor de Dret a la càtedra Walter E. Meyer de la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York i codirector dl Centre de Dret i Seguretat. 

Algunes de les seves obres són: Benjamin Constant i and the Making of Modern Liberalism ( 1984 ) ; Anatomy of Antiliberalism ( 1993 ) , Passions and Constraint: The Theory of Liberal Democracy ( 1995 ) , The Cost of Rights, on és coautor  amb Cass Sunstein ( 1998 ). 

Cass R. Sunstein es va graduar l’any 1975 a la Facultat de Dret de la Universitat de Harvard i es va doctorar, a la mateixa, amb menció d’honor. Actualment exerceix la docència a Harvard a la càtedra Felix Frankfurter. També ha treballat al Tribunal Suprem de Massachussets i al Tribunal Suprem Federal dels Estats Units.  Ha estat advocat i assessor de la Oficina de l’Assessor Jurídic del Departament de Justícia dels EUA.

Algunes de les seves obres són: Risk and Reason (2002), Why Societies Need Dissent (2003), The Second Bill of Rights (2004), Laws of Fear: Beyond the Precautionary Principle (2005), Worst-Case Scenarios (2001), and Nudge: Improving Decisions about Health, Wealth, and Happiness (with Richard H. Thaler, 2008)

18 d’oct. 2012

Cesare BECCARIA: Dels delictes i de les penes



TÍTOL
Dels Delictes i de les Penes

AUTOR
BECCARIA, Cesare

LLOC D’EDICIÓ
Madrid

EDITORIAL                               
Editorial Tecnos. Grupo Anaya, S.A.

ANY D`EDICIÓ
2008

NÚMERO DE PÀGINES
118 p.

Dades Biogràfiques de l’autor:

Cesare Beccaria (1738-1794) va néixer en una família aristocràtica i s’educa en una escola jesuïta. Cap als vint anys coneix els germans Pietro i Alessandro Verri, amb qui conformen el cercle intel·lectual anomenat  “Acadèmia dels Punys” que té com a objectiu la reforma el sistema de justícia penal.

En aquest entorn, Beccaria entra en contacte amb filòsofs i polítics del moment, Hobbes, Hume, Diderot, Montesquieu, Hume i les idees il·lustrades.  En aquells anys,  Pietro estava a punt de publicar un text sobre la història de la tortura. Alessandro era oficial a la presó de Milan i volia donar testimoni sobre les condicions en què vivien els presos. Els dos germans impulsaren Beccaria per escriure el seu “De les penes i els delictes”.

Aquest breu treball conté una protesta enèrgica contra la tortura com a forma d’aconseguir confessions, contra el secret de les acusacions, el poder arbitrari i discrecional dels jutges, la seva  incoherència i falta d’equanimitat en les sentències. L’ús de les connexions personals per a l’obtenció de sentències lleus o l’ús de la pena de mort de forma indiscriminada tant per a delictes greus com lleus. En definitiva es tracta d’un a aferrissada crítica a un sistema completament incoherent, arbitrari i  abusiu.

Beccaria parteix de la idea del contracte social com a fórmula de protecció de les persones i de la teoria utilitarista per a definir un sistema penal que suposa una forma de protecció de la societat enfront els delictes però mitjançant un sistema just que doni un valor educatiu a les condemnes. Propugna el principi de proporcionalitat de les penes, el principi de legalitat en tant que aquestes han de ser conegudes. Està en contra de la pena de mort però si de condemnes més extenses.

20 de set. 2012

Jean Jacques ROUSSEAU: Del contracte social



TÍTOL
Del Contracte Social

AUTOR
Jean-Jacques Rousseau

LLOC D’ EDICIÓ
Madrid

EDITORIAL
Alianza Editorial

ANY D’ EDICIÓ
2012

NÚMERO DE PÁGINAS
225 p.

Dades Biogràfiques:

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, 1712-Ermenonville, 1778), escriptor, filòsof, músic i naturalista se’l defineix com a pensador il·lustrat. Rousseau s’enfronta des de ben jove a la percepció d’una societat desigual. És fill d’un artesà rellotger i d’una dona que pertany a l’elit local.  Després de la mort prematura de la seva mare i de l’exili del seu pare per acusacions infundades queda al càrrec del seu tiet Bernard que l’envia a un internat calvinista. Després de viatjar per diferents llocs al llarg de la seva joventut, als 27 anys, marxa cap a França on coneixerà a l’abat Etienne Bonnot de Condillac, filòsof seguidor de Locke, i a l’abat Gabriel Bonnot de Mably, un dels precursors del socialisme. Es va relacionar amb grans pensadors de l’època com Voltaire, Hume i Diderot, entre d’altres. 

Contracte social” és l’expressió que ens han deixat filòsofs, politòlegs i sociòlegs per designar l’acord de voluntats dins d’una comunitat en virtut del qual els homes-ciutadans creen un conjunt de drets i deures de  Estat i dels seus ciutadans. La teoria del “Contracte Social” es comença a gestar amb la República de Plató, Glaucó, la República romana de Ciceró, la teoria contractualista de Thomas Hobbes o Locke. Tots ells constitueixen els antecedents per a la Teoria del Contracte Social de Rousseau.  

"Del Contracte Social" es publica l’any 1762. Aquesta obra es considera, actualment, la fundadora del Dret Polític tot i que s’hi empra un llenguatge jurídic que prové de les relacions privades, la idea de contracte com a acord entre voluntats;  En contraposició a l’ideari de l’Antic Règim on la societat es constitueix a través del vincle de submissió dels súbdits cap al Rei sobirà.

Rousseau,  que pertany al moviment de la raó il·lustrada,  situa ara la constitució de la societat en un vincle entre iguals . Per a ell la sobirania dels Estats és el resultat  de la voluntat general que es fonamenta en un contracte/acord  pel qual l’individu es desprèn de la seva llibertat natural a canvi de convertir-se en un ciutadà al qual se li atorguen uns drets inalienables d’igualtat jurídica per tal d’ assegurar la llibertat individual i co.lectiva de tots els membres de la societat.

19 de set. 2012

Programació del curs 2012/2013



Totes les sessions es fan al Seminari 1 un dijous al migdia, entre les 14.00 i les 16.00.

  • 20 de setembre de 2012: Presentació de l'activitat
  • 20 de desembre: Avaluació intermèdia de l'activitat i propostes de lectures futures
  • 30 de maig: Cloenda i avaluació de l’activitat

23 de maig 2012

Immanuel KANT: Sobre la paz perpetua

TÍTULO
Sobre la paz perpetua

AUTOR
KANT, Immanuel

LUGAR DE EDICIÓN
Madrid

EDITORIAL
Ediciones Akal

AÑO DE EDICIÓN
2012

NÚMERO DE PÁGINAS
128 p.

Ficha biográfica:
Immanuel Kant fue un destacado filósofo de la Ilustración y del pensamiento contemporáneo que   vivió  entre  1724  y   1804   en   Königsberg,   Prusia.   Es   el  representante  más   importante del criticismo y precursor del idealismo alemán. Nacido en el seno de una familia de artesanos, fue educado de forma estricta y disciplinaria en el pietismo. En 1740, a la edad de 16 años, ingresó en la Universidad de Königsberg como estudiante de teología y fue alumno de Martin Knutzen,  quien  lo  introdujo en  la filosofía  racionalista de  Leibniz  y Wolff  y  en  las  ciencias naturales, sobretodo en la mecánica de Newton. También advirtió negativamente a su alumno respecto del idealismo, lo que condujo a Kant a refutarlo posteriormente en la segunda edición de su obra principal: la Crítica de la razón pura.

En 1749 publicó la primera de sus obras, que durante un periodo versaron sobre temas de naturaleza científica y metafísica hasta la década de 1760 en que su trabajo empezó a derivar en el estudio más propiamente filosófico. En 1770, a la edad de 45 años, Kant fue nombrado finalmente Profesor de Lógica y Metafísica en la Universidad de Königsberg. Desde entonces y durante los once años siguientes, permaneció prácticamente aislado y no publicó ninguna obra hasta 1781, cuando después de tan larga gestación, publicaría su obra más importante, Crítica de la razón pura. A pesar de ser reconocida como una de las obras filosóficas más importantesde   todos   los   tiempos,   ésta   no   tuvo   la   repercusión   anhelada   por   Kant,   que   en   1783 publicó Prolegómenos a toda metafísica futura, como un resumen de sus principales puntos de vista. En sus últimos años muchos de sus discípulos transformaron la posición de Kant en formas cada vez más ideales, lo que daría lugar a la aparición del Idealismo alemán.

24 d’abr. 2012

Carl SCHMITT: Legalidad y legitimidad

TÍTULO
Legalidad y legitimidad

AUTOR
SCHMITT, Carl

LUGAR DE EDICIÓN
Granada

EDITORIAL
Editorial Comares

AÑO DE EDICIÓN
2006

NÚMERO DE PÁGINAS
111 p.

Ficha biográfica:
Carl Schmitt fue un jurista alemán, filósofo, teórico político y profesor de derecho. Nació el 11 de julio de 1888 en el seno de una familia católica asentada en la zona de Westfalia y dedicada a los  pequeños  negocios. Schmitt  es  a menudo  considerado  como  uno  de  los  críticos más importantes   del   liberalismo,   la   democracia   parlamentaria,   y   el   cosmopolitismo   liberal.   Sin embargo,   el   valor   y   la   importancia   del   trabajo   de   Schmitt   es   objeto   de   controversia, principalmente debido a su apoyo intelectual y la participación activa con el nacionalsocialismo.

Estudió Derecho en Berlín, Múnich  y Estrasburgo, dónde  se graduó  y ganó  su habilitación como   profesor.   Inició   entonces   una   carrera   docente   en   las   universidades   de   Múnich, Greifswald, Bonn, Berlín y Colonia que coincidió con el período de Weimar y con la publicación de sus obras más influentes: Teología política (1922), El concepto de lo político (1927), Teoría de  la   constitución  (1928).   En   las   obras   del último  período   de Weimar,   como  Legalidad  y legitimidad  (1932) su posición de defensa de la constitución de Weimar se combina con una demanda de un marco político más autoritario.

Aunque Schmitt no apoyó el Nacionalsocialismo antes de la llegada de Hitler, en 1933 se afilió al partido y rápidamente obtuvo posiciones de poder remplazando, por ejemplo, a Hermann Heller en la Universidad de Berlín. En 1936 fue apartado de sus cargos públicos excepto el de profesor al considerarse por sus competidores académicos como un oportunista y no como un verdadero adepto al nazismo. Finalizada la Segunda Guerra Mundial Schmitt fue capturado por las fuerzas americanas y retenido durante un año en un campo de internamiento. Su rechazo a cualquier forma de  desnazificación  lo apartó de  posiciones  importantes en  la  academia. A pesar de ello desde los 50s sus estudios en derecho internacional empiezan a ser relevantes. Carl Schmitt murió el 7 de abril de 1985 en Plettenberg.

28 de març 2012

Hans KELSEN: Esencia y valor de la democracia

TÍTULO
De la esencia y valor de la democracia

AUTOR
KELSEN, Hans

LUGAR DE EDICIÓN
Oviedo

EDITORIAL
KRK Ediciones

AÑO DE EDICIÓN  
2006 

NÚMERO DE PÁGINAS
231 p. 

Ficha biográfica:  
Hans Kelsen nació en Praga el 11 de octubre de 1881 y murió en Berkeley, California, el 19 de abril de 1973. Fue un jurista y filósofo del derecho austríaco que a pesar de iniciar su actividad docente en el campo del derecho administrativo en 1919, basó gran parte de sus obras en la defensa del iuspositivismo y de la democracia como técnica participativa en la elaboración del derecho. En 1929 decidió ampliar su experiencia docente en la Universidad de Colonia, pero la ascensión de Hitler al poder le llevó a dejar Alemania (1933). Posteriormente, pasó a desarrollar su actividad docente en Praga (1936). 

Fue  en  la  Universidad  de Praga  dónde  entraría  en  contacto  con  la  disciplina  del  derecho internacional, lo que posteriormente le conduciría a ocupar posteriormente un lugar como juez en el Tribunal de la Haya. Finalmente, el estallido de la Segunda Guerra Mundial lo impulsó a abandonar Europa, refugiándose en los Estados Unidos (1940). Allí ejerció la docencia en la Universidad de Harvard y más tarde en Berkeley (1942), dónde permanecería hasta el final de su vida. En 1945 se firma la Carta de las Naciones Unidas en California, evento del que formó parte asistiendo a los debates y asesorando algunas delegaciones de distintos países.