Albert Otto HIRSCHMAN: Retòriques de la intransigència

TÍTOL
Retòriques de la intransigència

AUTOR
HIRSCHMAN, Albert Otto

LLOC D’EDICIÓ
Mèxic

EDITORIAL                               
Fondo de Cultura Económica

ANY D`EDICIÓ
1991 (3a. Reimpressió en espanyol, 2004)

NÚMERO DE PÀGINES
204 p.

Dades Biogràfiques de l’autor:

Albert Otto Hirschman (1915-2012). Neix en el si d’una família jueva, liberal i culta de la burgesia que pateix les conseqüències de l’ascens del nacionalsocialisme a Alemanya després de la I Guerra Mundial.  L’any 1935 aconsegueix una beca per a desenvolupar els seus estudis d’economia a la London School of Economics. Després marxa cap a la Sorbona de París  i l’any 1938 es trasllada a Itàlia, a la Universitat de Trieste, per a presentar la seva tesi doctoral. 

En el transcurs d’aquest temps s’haurà envoltat dels pensadors rellevants de l’època com Popper, Sartre, Camus o Hemingway.  Finalment, l’any 1941 decideix per pròpia seguretat i fugint de la repressió nazi exiliar-se als Estats Units on arriba gràcies a una beca Rockefeller. Al llarg de la seva vida professional i acadèmica ha treballat a les universitats més prestigioses dels Estats Units, Berckeley, Yale, Columbia, Harvard, Stanford i Princeton on s’hi ha mantingut en plena activitat fins l’any 2007.

Retòriques de la intransigència fa una anàlisi del pensament conservador des d’una perspectiva històrica. Tria tres de les grans etapes històriques en les quals es transforma de forma convulsa o revolucionària el concepte de ciutadania: - La Revolució Francesa al s. XVIII, la generalització del sufragi universal al s. XIX i el naixement de l’Estat del Benestar al s. XX., moment en el que ja es reconeixen les condicions mínimes d’educació, salut i benestar econòmic; Així com per a l’exercici de les llibertats civils i polítiques que son necessàries per al desenvolupament democràtic de la societat.  

Hirschman elabora tres tesis denominades reactives-reaccionaries per a valorar els arguments contraposats en aquests esquemes polítics (en el sentit que “a tota acció s’hi oposa sempre una reacció igual” en els termes que expressava Newton). La Tesi de la Perversitat que sosté que qualsevol acció deliberada per a millorar l’ordre social, polític i econòmic només serveix per a empitjorar la situació que es pretenia millorar. La Tesi de la Futilitat afirma que els intents de reforma social són d’abast limitat degut a la fragilitat teòrica dels seus arguments. I, la Tesi del Risc en la que assegura que el cost polític i social de les reformes proposades es tant alt que posa en perill les fites precedents.