30 de des. 2013

Will Kymlicka: "Ciudadanía multicultural"



La sessió del 19 de Desembre va tractar de l’obra Ciudadanía multicultural de Will Kymlicka. Es va fer una petita introducció de l’obra del autor i de la seva influència en altres autors i després es van comentar algunes de les idees més importants: la diferència entre Estats multinacionals i Estats poliètnics és essencial per poder defensar una actuació de l’Estat o una altra respecte les minories o bé per defensar l’omissió benintencionada, un altre concepte important del llibre. Un altre aspecte important del qual es va parlar va ser si l’acció positiva dels Estats respecte dels grups racials té conseqüències positives que ajuden a disminuir les desigualtats o per el contrari tenen un efecte negatiu i augmenten la sensació de la desigualtat entre les minories i el conjunt de la població.
També es va portar el contingut del llibre a l’actualitat, un exemple seria com l’assimilació de l’immigrant està molt present en països on per obtenir el permís de residència cal tenir uns coneixements mínims sobre la cultura del país i un coneixement gairebé total de la llengua.
Per comentar l’actualitat de l’obra de Kymlicka també es va debatre sobre l’aplicació de l’idea de la defensa de les minories que fa l’autor en algunes de les sentències del Tribunal de Justícia Europeu o el Tribunal Constitucional Espanyol.

Júlia Turmo i Raquel Segura.

15 de des. 2013

Will Kymlicka: Ciudadanía Multicultural



TÍTULO
Ciudadanía Multicultural                             

AUTOR
KYMLICKA, Will

LUGAR DE EDICIÓN
Barcelona

EDITORIAL
Ediciones Paidós Ibérica

AÑO DE EDICIÓN
1996

NÚMERO DE PÁGINAS
303


Ficha biográfica:

Will Kymlicka se licenció en Filosofía y Política por la Universidad de Queen’s (1984). Tres años más tarde se doctoraría en Filosofía por la Universidad de Oxford y actualmente es Catedrático de Investigación en Filosofía Política en el Departamento de Filosofía de la Universidad de Queen’s en Kingston, lugar donde imparte docencia desde el año 1998.  No obstante, ocupó cargos en distintas universidades de Canadá, Estados Unidos y Europa antes de trasladarse a la Universidad de Queen’s. Además es también profesor invitado en el programa de Estudios de Nacionalismo en la Universidad Central de Europa en Budapest.

Kymlicka es canadiense y por ello ha desarrollado un gran interés de investigación sobre temas de democracia y diversidad, modelos de ciudadanía y justicia social en las sociedades multiculturales siempre desde una perspectiva liberal. En la actualidad, codirige el “Proyecto Índice de Políticas de Multiculturalismo” que investiga la evolución de las políticas en las democracias occidentales en relación a la multiculturalidad dentro de sus fronteras. La voluntad de este proyecto es proporcionar información acerca de dichas políticas para establecer estándares que ayuden a la investigación comparativa y contribuya a la comprensión de las relaciones entre los Estados y las minorías que conviven en ellos.

Ha publicado diversos libros: “Liberalismo, Comunidad y Cultura”, “Filosofía Política Contemporánea”, Política lingüística: el nacionalismo, multiculturalismo y ciudadanía”, Odiseas Multiculturales: descubriendo la nueva política internacional de Diversidad”, “Zoopolis” (coautor junto con su esposa Sue Donaldson) y “Ciudadanía Multicultural, premiado por dar nuevas perspectivas sobre las relaciones etnoculturales en Canadá. Además participa como coeditor en publicaciones diversas: Justicia en Filosofía Política, Etnicidad y Derechos de Grupo, Derechos lingüísticos y Teoría Política, entre otras. Ha escrito más de 200 artículos traducidos a más de 32 idiomas y su trabajo ha sido internacionalmente reconocido con multitud de galardones.

13 de des. 2013

Sobre Webber i la ciència

En la ponència el Doctor , analitzava l'obra de Webber i posava sobre la taula un debat que encara és latent en ple segle XXI "què és ciència?" i més en concret "El valor científic de les ciencies socials"
Hem començat analitzant les corrents de pensament en el context històric de l'autor. Ens trobem en la dècada del 1880, aproximadament, a cavall entre els reductes de pensadors idealistes i l'aparició dels posivitivtes més extrems. Passem doncs d'un antiracionalisme a un neopositivisme estricte i radical. En aquest context, apareix Webber, i publica " Metodologia en las ciencias sociales" on té com a premisa clara que per tal de fer un estudi científic d'una matèria determinada no pots partir mai d'un judici de valors. No obstant, afegeix, si que s'han d'usar els valors, però com a mètode instrumental, en cap cas com a termes absoluts.
Un cop contraposes els valors com a criteri de possibilitat, el seguit del proces, segueix metodologies lògiques i per tant purament i estrictament científiques. El valor doncs, s'objectivitza en tant que segueix el mètode posterior.
Al voltant d'aquesta descripció de l'obra de Webber el debat ha girant en torn si la ciència social és efectivament una ciència.
Com a conclusió, en podem extreure que "La ciència no porta a la veritat sinó a la certesa" 

26 de nov. 2013

John Locke: "Ensayo y carta sobre la tolerancia"


En aquesta sessió del 21 de Novembre on havíem de llegir “Ensayo y carta sobre la toleráncia” de Locke, em comentat les idees sobre tolerància de l’època prelockiana i l’antecedent de Locke respecte aquest tema, però amb idees més modernes que les de Locke, Roger Williams, el qual introdueix la idea de l’acomodació de les minories a la societat en quan a la no penalització de la llibertat religiosa. 
I sobre aquests autors (entre d’altres que s’han comentat més actuals que tracten sobre aquests temes), em parlat de 3 models actuals de tipus d’espai i quin seria més tolerant: l’espai públic confessional, el qual recolza una única religió; l’espai públic laic, el qual recolza la irreligió que seria el model actual francès i tot i ser irreligiós segueix tenint les festes laborals cristianes; i l’espai públic laic multicultural, la qual no tracta d’expulsar la religió majoritària sinó d’incloure-les totes.
A partir d’aquí va sorgir un debat  respecte si creiem que era més tolerant l’espai laic irreligiós o el multicultural, ja que una postura era que l’irreligiós al igual que al confessional no hi havia pluralismes, es monocultural, la diferència seria que un es religiosament cristià i l’altre culturalment cristià. I una altre postura seria la de creure que l’Estat i els llocs públics no haurien de tenir cap connotació religiosa, cadascú de forma privada faria els seus afers religiosos si es que en te (pròpia del pensament d’Estat laic irreligiós).
Raquel y Júlia.

21 de nov. 2013

Nova data de la lectura de Max Weber

Ja tenim nova data per la lectura que va quedar pendent de Max Weber. Ens trobarem amb el ponent, Jaume Magre, el dijous 12/12 a l'hora de sempre al l'aula de sempre! El desembre ve carregadet, atès que el dijous 19 tindrem la sessió sobre Kymlicka, amb David Moya, i el 20 obrirem el debat i propostes sobre les lectures del segon semestre. Bona lectura!

20 de nov. 2013

John Locke: Tratado sobre la Tolerancia



TÍTULO
Ensayo y Carta sobre la Tolerancia

AUTOR
LOCKE, John

LUGAR DE EDICIÓN
Madrid

EDITORIAL
Alianza Editorial

AÑO DE EDICIÓN
2011

NÚMERO DE PÁGINAS
123 p.

Ficha biográfica:

John Locke (Wrington 1632 - Essex 1704)  Estudió medicina en la Universidad de Oxford donde se doctoró en 1658. Tuvo amistad con brillantes científicos de la época como Isaac Newton. También diplomático, teólogo, economista, profesor de griego antiguo y de retórica. Consiguió un gran reconocimiento por sus escritos filosóficos en los que sentó las bases del pensamiento político liberal, fundamentó la separación de Estado e Iglesia y defendió la tolerancia religiosa de todas las sectas menos la católica. Locke construyó su ideario, en gran medida, por su amistad con Anthony Ashley Cooper, conde de Shaftesbury y líder del partido Whig que propugnó y defendió el fin de la monarquía absoluta y la conversión al parlamentarismo. Su idiosincrasia le llevó a ser perseguido  y se trasladó a Holanda de donde regresaría tras el triunfo de la «Gloriosa Revolución» inglesa de 1688.

Así terminó por sentar los principios básicos del constitucionalismo liberal desarrollando la idea del “contrato social” de Hobbes y rechazando el origen divino del poder.  Él defiende que los hombres tienen algunos derechos naturales que el Estado debe proteger principalmente, la vida, la libertad y la propiedad.  Él es quién fundamenta la separación de poderes como estructura básica del Estado, por una parte, el “poder legislativo –ejecutivo” y,  por otra,  el “poder judicial”. De forma tal que la autoridad estatal dependería de la voluntad ciudadana  desligada del deber de obediencia si el gobierno vulnerara sus derechos naturales inalienables. El pueblo tendría la capacidad no sólo de modificar el poder legislativo según su criterio  sino también derrocar a los gobernantes deslegitimados por un ejercicio tiránico del poder.

En otras obras, Locke, publicó: - Ensayos sobre el gobierno civil (1660–1662), Ensayos sobre la ley de la naturaleza (1664), Ensayo sobre la tolerancia (1667), Compendio del Ensayo sobre el entendimiento humano (1688), Carta sobre la tolerancia (1689), Tratados sobre el gobierno civil (1689). Reeditado en 1690, 1698 y 1713; Ensayo sobre el entendimiento humano (1690), Segunda Carta sobre la Tolerancia (1690); Tercera Carta sobre la Tolerancia (1692), Algunos pensamientos sobre la educación (1693), Racionabilidad del cristianismo (1695), Una vindicación de la racionabilidad del cristianismo (1695), etc.

24 d’oct. 2013

Suspensió sessió sobre Max Weber

LA SESSIÓ D'AVUI SOBRE MAX WEBER QUEDA POSPOSADA SEGUINT LA DECISIÓ DE LA FACULTAT DE SUSPENDRE L'ACTIVITAT ACADÈMICA A CAUSA DEL TANCAMENT DELS EDIFICIS EN BREU COMUNICAREM NOVA DATA

23 d’oct. 2013

Max Weber: Metodología de las Ciencias Sociales



TÍTULO
La Acción Social: Ensayos Metodológicos. “Los juicios de valor en ciencia social”                             

AUTOR
WEBER, Max


LUGAR DE EDICIÓN
Barcelona

EDITORIAL
Edicions 62

AÑO DE EDICIÓN
1984

NÚMERO DE PÁGINAS
190

Ficha biográfica:

Max Weber  (Erfurt-1864, Münich-1920). Weber dedica su vida al estudio de la filosofía, la historia, la sociología, la política, la economía y el derecho. Max Weber creció inmerso en la política por influencia paterna que resultó determinante en su trayectoria como estudiante en las Universidades de Heidelberg, Berlín y Gotinga de las disciplinas de Derecho, Historia y Economía. En 1889, finalizaría su doctorado sobre historia legal. Y, poco tiempo después, en 1893, su tasca de docente le llevó a habilitarse como catedrático, fundamentalmente en Heidelberg, salvo los años 1898-1906 en que,  enfermo de depresión,  dejó la enseñanza.

Después de éste período funda la Asociación Sociológica Alemana.  Weber argumentó que la metodología de las ciencias sociales no podía ser  igual a la científica porque en los asuntos sociales intervienen individuos con conciencia, voluntad e intenciones que precisan de comprensión.  Propuso el método de los tipos ideales, categorías subjetivas que describen la intencionalidad de los agentes sociales mediante casos extremos, puros y exentos de ambigüedad, aunque tales casos no se hayan dado nunca en la realidad. Weber se esforzó por comprender las interrelaciones de todos los factores que confluyen en la construcción de una estructura social. En particular reivindicó la importancia de los elementos culturales y las mentalidades colectivas en la evolución histórica. Por ello se le considera uno de los autores más importantes de la metodología de las ciencias sociales.

El primer ejemplo de su método sociológico lo hallamos en su obra,  La ética protestante y el espíritu del capitalismo (1905), en la que trabajó sobre los tipos ideales “Burgués”, “Ética protestante” y “Capitalismo industrial”;  Estudió la moral que proponían algunos sectores calvinistas de los siglos XVI y XVII y llegó a concluir que la reforma protestante habría creado en algunos países occidentales una cultura social más favorable al desarrollo económico capitalista que la predominante en los países católicos.

7 d’oct. 2013

Materials primera sessió

SESSIÓ POSPOSADA SEGUINT LA DECISIÓ DE LA FACULTAT DE SUSPENDRE L'ACTIVITAT ACADÈMICA A CAUSA DEL TANCAMENT DELS EDIFICIS http://www.ub.edu/noticies/cgi/event.pl?id=56846¬iciaub=DRET EN BREU COMUNICAREM NOVA DATA Ja tenim disponibles a reprografia de la Facultat els materials corresponents a la sessió que moderarà el Dr. Jaume Magre sobre Max Weber i la metodologia de les ciències socials. Fins el proper 24 d'octubre.
Font:Wikipedia

30 de set. 2013

Materials 1ª sessió

Els materials de lectura de la primera sessió els està elaborant el professor Jaume Magre. Tan aviat ens els faci arribar, us avisarem per aquest mitjà d'on els podeu obtenir.

23 de set. 2013

Activitat susceptible de reconeixement d´hores

Aquesta activitat té reconegudes 60 hores per la Facultat de Dret, que es distribueixen de la següent manera:

  • 20 hores presencials
  • 8 hores de treball dirigit
  • 32 hores de treball autònom

La matrícula és fa a la Secretaria de la Facultat de Dret

Matrícula

La matrícula de l'activitat es realitza a la Secretaria de la Facultat de Dret. L'activitat costa 15 euros.

Activitat susceptible de reconeixement de crèdits de lliure elecció

Aquesta activitat té reconeguts 2 crédits de lliure elecció.

Sistema d'avaluació de l'aprofitament

Els participants que vulguin els crèdits de lliure elecció o el reconeixement d’hores deuran participar activament en cada sessió. En el cas d’absència, hauran de lliurar una crítica del llibre tractat, en les quals hauran de ressaltar la principal contribució que aquesta obra ha suposat i què ha aprés després de llegir-la.

A més a més, cada estudiant haurà de seguir el blog de l’activitat i fer una entrada sobre el contingut d'una de les discussions tingudes al llarg del curs.

Programació del primer quadrimestre 2013/2014

Totes les sessions es fan al Seminari 1 un dijous al migdia, entre les 14.00 i les 16.00.

  • 26 setembre: Presentació de l’activitat
  • 24 octubre: Max Weber: Metodologia de les Ciències Socials. Presentarà l'obra el Dr. Jaume Magre, professor de Ciència Política
  • 21 novembre: John Locke: Ensayo y carta sobre la tolerancia. Presentarà l'obra el Dr. Xavier Torrens, professor de Ciència Política
  • 19 desembre: Will Kymlicka: Ciudadanía multicultural. Presnetarà l'obra el Dr. David Moya, professor de Dret Constitucional
  • 20 desembre: Avaluació de l'activitat, propostes pel segon quadrimestre i clausura de l’activitat.

Què fem?

En cada sessió, un expert en el llibre realitzarà una breu presentació del context històric, polític i jurídic en el que va aparèixer l'obra escullida. A més a més, fomentarà la participació mitjançant la presentació de temes de discussió i reflexió, així com moderarà el debat que es produeixi.

Els participants hauran d'haver llegit el llibre proposat i compartir les seves impressions al respecte. Un dels participants a l'activitat redactarà i penjarà al blog les notes més significatives del debat mantingut, per ajudar a la difusió de l'activitat del Club de Lectura i de l'obra escullida.

Abans de cada sessió, es presentaran al blog tant l'obra com els detalls biogràfics de l'autor.

Com vam començar

L'any 2012, quatre professors de la Facultat de Dret vam organitzar un fòrum de lectures que consideràvem básiques en relació amb les titulacions que s'imparteixen a la Facultat de Dret i, específicament, amb les titulacions de Dret i Ciència Política. Aquestes lectures tractaven principalment de les relacions entre Dret, societat i política.

Aquell curs acadèmic vam proposar les següents lectures:

  • El político y el científico, de Max Weber
  • Esencia y valor de la democracia, de Hans Kelsen
  • Sobre el parlamentarismo, de Carl Schmitt
  • Sobre la paz perpetua, de Immanuel Kant.
El curs següent, 2012/2013, vàrem continuar amb l'activitat, que es va desenvolupar al llarg dels dos quadrimestres. En aquesta ocasió, les lectures proposades van ser: 
  • El contrato social, de Jean-Jacques Rousseau
  • De los delitos y las penas, de Cesare Beccaria
  • El costo de los derechos, de Stephen Holmes
  • Retóricas de la intransigencia, de Albert O. Hirschman
  • La esclavitud femenina, de John Stuart Mill
  • Republicanismo, de Philippe Pettit
  • Exposición de motivos de la Ley de Enjuiciamiento Criminal
En les dues primeres edicions, i esperem que també a la tercera, vam comptar amb el recolçament de Marcial Pons, que ens va facilitar els eixemplars dels llibres que vam tractar.

Aquest curs acadèmic 2013/2014 farem la tercera edició d'aquest Club de Lectura, en la que inaugurem aquest blog. Sigueu tots benvinguts!

Col·laboració amb Marcial Pons

Aquesta activitat la fem amb el recolçament de Marcial Pons. A la llibreria de la Facultat de Dret podeu trobar les obres que tractarem aquest primer semestre. A més a més, les obres proposades estan a la Biblioteca i tenim un eixemplar de cada per prestar al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política.

18 d’abr. 2013

Philip PETTIT: Republicanismo. Una teoría sobre la libertad y el gobierno



TÍTULO
Republicanismo. Una teoría sobre la libertad y el gobierno

AUTOR
PETTIT, Philip

LUGAR DE EDICIÓN
Barcelona

EDITORIAL
Ediciones Paidós Ibérica, S.A.

AÑO DE EDICIÓN
1999

NÚMERO DE PÁGINAS
392 p.

Ficha biográfica:

Philip Noel Pettit[1]  (Ballygar, 1945).  Politólogo y filósofo irlandés estudió en las universidades Nacional de Irlanda y en la Queen’s University de Belfast. Ha ejercido como profesor de teoría política y social en la Universidad Nacional Australiana y en la actualidad es catedrático Laurence Rockefeller de Ciencias Políticas y Valores Humanos en la Universidad de Princeton. Además ha recibido numerosas distinciones por su trabajo, incluyendo un doctorado honoris causa por la Universidad Nacional de Irlanda.

Philip Pettit es considerado el continuador de la tradición intelectual republicana, corriente teórica que justifica sus postulados normativos.  Pettit arguye la vinculación necesaria entre la concepción de la libertad como no-dominación y la tradición intelectual republicana. Esta creencia une a pensadores  de épocas muy diferentes que, sin embargo, comparten similitudes en su forma de entender la emancipación del individuo y una manera similar de construir el Estado y sus estructuras administrativas. Retoma el lenguaje político del Republicanismo, entendiendo que la libertad como no-dominación proporciona una imagen sobre lo que cabe esperar de un estado y una sociedad. Para él la libertad entraña emancipación de cualquier tipo de subordinación pero también conlleva cierto tipo de restricciones basadas en un sistema jurídico equitativo que no priva de libertad sino que hace desaparecer la arbitrariedad de los poderes, ya sean estos públicos o privados. 

De forma que la sociedad que comprenda la libertad como no – dominación convertirá al ciudadano en un individuo suficientemente protegido y empoderado como para ser capaz de mirar a los ojos a los otros. Motivo por lo que su gobierno deberá adoptar un rango particular de políticas,  una infraestructura de seguridad social y legal para todos; asegurar que exista una serie de arreglos constitucionales y democráticos que prevengan contra la posibilidad de que el gobierno mismo se transforme en dominador.  



[1] Para más información pueden visitar su página web: http://www.princeton.edu/~ppettit/