Hem començat analitzant les corrents de pensament en el context històric de l'autor. Ens trobem en la dècada del 1880, aproximadament, a cavall entre els reductes de pensadors idealistes i l'aparició dels posivitivtes més extrems. Passem doncs d'un antiracionalisme a un neopositivisme estricte i radical. En aquest context, apareix Webber, i publica " Metodologia en las ciencias sociales" on té com a premisa clara que per tal de fer un estudi científic d'una matèria determinada no pots partir mai d'un judici de valors. No obstant, afegeix, si que s'han d'usar els valors, però com a mètode instrumental, en cap cas com a termes absoluts.
Un cop contraposes els valors com a criteri de possibilitat, el seguit del proces, segueix metodologies lògiques i per tant purament i estrictament científiques. El valor doncs, s'objectivitza en tant que segueix el mètode posterior.
Al voltant d'aquesta descripció de l'obra de Webber el debat ha girant en torn si la ciència social és efectivament una ciència.
Com a conclusió, en podem extreure que "La ciència no porta a la veritat sinó a la certesa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada