Will Kymlicka: "Ciudadanía multicultural"

La sessió del 19 de Desembre va tractar de l’obra Ciudadanía multicultural de Will Kymlicka. Es va fer una petita introducció de l’obra del autor i de la seva influència en altres autors i després es van comentar algunes de les idees més importants: la diferència entre Estats multinacionals i Estats poliètnics és essencial per poder defensar una actuació de l’Estat o una altra respecte les minories o bé per defensar l’omissió benintencionada, un altre concepte important del llibre. Un altre aspecte important del qual es va parlar va ser si l’acció positiva dels Estats respecte dels grups racials té conseqüències positives que ajuden a disminuir les desigualtats o per el contrari tenen un efecte negatiu i augmenten la sensació de la desigualtat entre les minories i el conjunt de la població.
També es va portar el contingut del llibre a l’actualitat, un exemple seria com l’assimilació de l’immigrant està molt present en països on per obtenir el permís de residència cal tenir uns coneixements mínims sobre la cultura del país i un coneixement gairebé total de la llengua.
Per comentar l’actualitat de l’obra de Kymlicka també es va debatre sobre l’aplicació de l’idea de la defensa de les minories que fa l’autor en algunes de les sentències del Tribunal de Justícia Europeu o el Tribunal Constitucional Espanyol.

Júlia Turmo i Raquel Segura.

Will Kymlicka: Ciudadanía Multicultural

TÍTULO
Ciudadanía Multicultural                             

AUTOR
KYMLICKA, Will

LUGAR DE EDICIÓN
Barcelona

EDITORIAL
Ediciones Paidós Ibérica

AÑO DE EDICIÓN
1996

NÚMERO DE PÁGINAS
303

Ficha biográfica:

Will Kymlicka se licenció en Filosofía y Política por la Universidad de Queen’s (1984). Tres años más tarde se doctoraría en Filosofía por la Universidad de Oxford y actualmente es Catedrático de Investigación en Filosofía Política en el Departamento de Filosofía de la Universidad de Queen’s en Kingston, lugar donde imparte docencia desde el año 1998.  No obstante, ocupó cargos en distintas universidades de Canadá, Estados Unidos y Europa antes de trasladarse a la Universidad de Queen’s. Además es también profesor invitado en el programa de Estudios de Nacionalismo en la Universidad Central de Europa en Budapest.

Kymlicka es canadiense y por ello ha desarrollado un gran interés de investigación sobre temas de democracia y diversidad, modelos de ciudadanía y justicia social en las sociedades multiculturales siempre desde una perspectiva liberal. En la actualidad, codirige el “Proyecto Índice de Políticas de Multiculturalismo” que investiga la evolución de las políticas en las democracias occidentales en relación a la multiculturalidad dentro de sus fronteras. La voluntad de este proyecto es proporcionar información acerca de dichas políticas para establecer estándares que ayuden a la investigación comparativa y contribuya a la comprensión de las relaciones entre los Estados y las minorías que conviven en ellos.

Ha publicado diversos libros: “Liberalismo, Comunidad y Cultura”, “Filosofía Política Contemporánea”, Política lingüística: el nacionalismo, multiculturalismo y ciudadanía”, Odiseas Multiculturales: descubriendo la nueva política internacional de Diversidad”, “Zoopolis” (coautor junto con su esposa Sue Donaldson) y “Ciudadanía Multicultural”, premiado por dar nuevas perspectivas sobre las relaciones etnoculturales en Canadá. Además participa como coeditor en publicaciones diversas: Justicia en Filosofía Política, Etnicidad y Derechos de Grupo, Derechos lingüísticos y Teoría Política, entre otras. Ha escrito más de 200 artículos traducidos a más de 32 idiomas y su trabajo ha sido internacionalmente reconocido con multitud de galardones.

Sobre Webber i la ciència

En la ponència el Doctor , analitzava l'obra de Webber i posava sobre la taula un debat que encara és latent en ple segle XXI "què és ciència?" i més en concret "El valor científic de les ciencies socials"

Hem començat analitzant les corrents de pensament en el context històric de l'autor. Ens trobem en la dècada del 1880, aproximadament, a cavall entre els reductes de pensadors idealistes i l'aparició dels posivitivtes més extrems. Passem doncs d'un antiracionalisme a un neopositivisme estricte i radical. En aquest context, apareix Webber, i publica " Metodologia en las ciencias sociales" on té com a premisa clara que per tal de fer un estudi científic d'una matèria determinada no pots partir mai d'un judici de valors. No obstant, afegeix, si que s'han d'usar els valors, però com a mètode instrumental, en cap cas com a termes absoluts.

Un cop contraposes els valors com a criteri de possibilitat, el seguit del proces, segueix metodologies lògiques i per tant purament i estrictament científiques. El valor doncs, s'objectivitza en tant que segueix el mètode posterior.

Al voltant d'aquesta descripció de l'obra de Webber el debat ha girant en torn si la ciència social és efectivament una ciència.

Com a conclusió, en podem extreure que "La ciència no porta a la veritat sinó a la certesa"