Thomas Hobbes: Leviathan

TÍTOL
Leviathan

AUTOR
HOBBES, Thomas

LLOC D’ EDICIÓ
Nova York

EDITORIAL
Oxford University Press

ANY D’EDICIÓ
2008

NÚMERO DE PÁGINES
475

Dades Biogràfiques de l’autor:

Thomas Hobbes (Malmesbury, 1588 - Derbyshire, 1679), filòsof anglès de tradició empirista. Va estudiar filosofia escolàstica i lògica a la Universitat d’ Oxford on es graduà l’any 1608.  Aquell mateix any marxaria d’Anglaterra i  es convertiria en el preceptor d’un jove fill de la noblesa, el comte de Devonshire. Aquesta circumstància li permetria endinsar-se en els cercles que conformaven les elits intel·lectuals de la època i viatjar pel continent europeu on coneixerà a figures de gran rellevància com Galileu, entre d’altres. L’any 1637 torna a Anglaterra però l’anunci de a guerra civil el porta a abandonar de nou la seva terra i instal·lar-se a París el 1640. No tornaria a Anglaterra fins l’any 1651.

L’any 1650 publica “Elements de la llei natural i política” i l’any següent, després de retornar a Anglaterra publica, a Londres, el “Leviathan”. Al 1655 edita la primera part dels “Elements de Filosofia” i l’any 1658 en publicarà la segona. Després de 1660 es retirà de la vida pública i va fer les traduccions en vers de la Ilíada i la Odisea. I, finalment escriu la seva autobiografia.

Hobbes és l’artífex de la cèlebre frase “L’home és un llop per a l’home”. Segons Hobbes, l’home, en el seu estat natural es antisocial i es mou per instint d’autoconservació. Per tant, per a poder viure en societat i en pau és necessari que cada individu renunciï a una part de la seva llibertat en un acord mutu en virtut del qual els homes hauran de designar un representant o sobirà amb drets il·limitats (el Leviathan) que els governarà exercint el monopoli de la violència per a fer respectar el pacte social.

Thomas Hobbes enuncia per primera vegada la inconsistència de l’ asseveració que el poder de la monarquia sigui d’origen diví, car la seva tesi parteix de la concepció d’igualtat entre els homes. Des d’aquesta perspectiva, el pacte social sorgeix com un  acord per a garantir l’estabilitat de tots. També rebutja la separació de poders tal com s’entén en les democràcies actuals i propugna la separació total entre Església i Estat.

El Leviathan es un monstre marí citat a l'Antic Testament que simbolitza el poder del sobirà a què la humanitat ha hagut de recórrer. En l’actualitat s’utilitza el terme  "Leviatan" l’Estat s’excedeix.

Leviathan, Thomas Hobbes

Leviathan de Thomas Hobbes (1651)

Para la sesión de Hobbes se recomienda la lectura de los libros I (Del Hombre) y II (De la Commonwealth) del Leviatán.

En caso de no poder dedicarle tanto tiempo a la obra, se sugiere la siguiente selección:

PARTE I:
Introducción
Caps. 1 al 7 y 13 al 16

PARTE II:
Caps. 17 al 22 y 29 al 31 


Para los entusiastas a quienes les sepa a poco el Leviatán, pueden complementarlo con su otra gran obra política, más temprana, De Cive de 1642. Existe una excelente y reciente edición en Alianza.

Y unos retazos para abrir el apetito:

"It is Reason, not Authority, that is destructive of the individuality"

"There is in this [civil] association no concord of wills, no common will, no common good"

¡Ahí queda eso!

Hasta pronto.

Polibi: Història de Roma

TÍTOL
Història de Roma

AUTOR
Polibi

LLOC D’ EDICIÓ
Madrid

EDITORIAL
Alianza Editorial

ANY D’EDICIÓ
2008

NÚMERO DE PÁGINES
635 p.

Dades Biogràfiques de l’autor:

Polibi (Megalòpolis, 200- aprox. 120 a C) va néixer en una família grega amb una llarga tradició política que va ocupar la magistratura suprema en diverses ocasions.  Prové de la ciutat de Megalòpolis que compta amb una gran capacitat decisòria en la Confederació Aquea.  Polibi va ser educat sòlidament per a exercir càrrecs polítics de gran rellevància.

L’any 167 aC va ser deportat a Roma on aflora la seva faceta d’ historiador. Viurà a la mateixa ciutat de Roma gràcies a la recomanació d’ Escipió, figura política molt destacada, de manera que la seva deportació, lluny de fer-lo malviure al nou territori el va portar a estar molt a prop del nucli de decisió de Roma. 

L’any 150 va ser alliberat de l’exili  però l’any següent Escipió va requerir-lo com a conseller en la seva empresa militar contra Cartago. De fet, Polibi, passarà la resta de la seva vida viatjant i participant de la vida política tant a Roma com a la seva terra d’origen, Megalòpolis, Grècia.  I, d’aquí neix una de les idees que reflecteix l’autor en les seves “Històries” on afirma que  el polític ha de ser historiador i l’historiador polític.

“Història de Roma” de Polibi consta de diversos llibres que comprenen des de l’any 220 aC  al 146 aC.  Des d’una visió hegemònica de la dominadora Roma ens explica els diferents esdeveniments transcorreguts en  aquesta època que tot i ser dispersos en diferents territoris tenen un fil conductor, l’expansió de l’Imperi Romà.  D’aquí la importància del llibre que es tractarà a la sessió del dia 6 de març, el Llibre VI que Polibi dedica a la Constitució (Politeia) Romana.  

La transcendència del Llibre VI  rau en la gran influència que ha tingut en la construcció dels Estats moderns, els anglesos del s.XVII o els pares de la Constitució Americana el varen llegir i n’han fet referències.  Polibi explica el règim mixt que caracteritza el sistema polític romà on conflueixen els principis de la monarquia representada pels cònsols, un senat aristocràtic i una assemblea popular. Aquest sistema confereix una gran estabilitat política ja que suposa un compensació i equilibri de poders dins d’una gran Imperi com el Romà.