Polibi: Història de Roma

TÍTOL
Història de Roma

AUTOR
Polibi

LLOC D’ EDICIÓ
Madrid

EDITORIAL
Alianza Editorial

ANY D’EDICIÓ
2008

NÚMERO DE PÁGINES
635 p.

Dades Biogràfiques de l’autor:

Polibi (Megalòpolis, 200- aprox. 120 a C) va néixer en una família grega amb una llarga tradició política que va ocupar la magistratura suprema en diverses ocasions.  Prové de la ciutat de Megalòpolis que compta amb una gran capacitat decisòria en la Confederació Aquea.  Polibi va ser educat sòlidament per a exercir càrrecs polítics de gran rellevància.

L’any 167 aC va ser deportat a Roma on aflora la seva faceta d’ historiador. Viurà a la mateixa ciutat de Roma gràcies a la recomanació d’ Escipió, figura política molt destacada, de manera que la seva deportació, lluny de fer-lo malviure al nou territori el va portar a estar molt a prop del nucli de decisió de Roma. 

L’any 150 va ser alliberat de l’exili  però l’any següent Escipió va requerir-lo com a conseller en la seva empresa militar contra Cartago. De fet, Polibi, passarà la resta de la seva vida viatjant i participant de la vida política tant a Roma com a la seva terra d’origen, Megalòpolis, Grècia.  I, d’aquí neix una de les idees que reflecteix l’autor en les seves “Històries” on afirma que  el polític ha de ser historiador i l’historiador polític.

“Història de Roma” de Polibi consta de diversos llibres que comprenen des de l’any 220 aC  al 146 aC.  Des d’una visió hegemònica de la dominadora Roma ens explica els diferents esdeveniments transcorreguts en  aquesta època que tot i ser dispersos en diferents territoris tenen un fil conductor, l’expansió de l’Imperi Romà.  D’aquí la importància del llibre que es tractarà a la sessió del dia 6 de març, el Llibre VI que Polibi dedica a la Constitució (Politeia) Romana.  

La transcendència del Llibre VI  rau en la gran influència que ha tingut en la construcció dels Estats moderns, els anglesos del s.XVII o els pares de la Constitució Americana el varen llegir i n’han fet referències.  Polibi explica el règim mixt que caracteritza el sistema polític romà on conflueixen els principis de la monarquia representada pels cònsols, un senat aristocràtic i una assemblea popular. Aquest sistema confereix una gran estabilitat política ja que suposa un compensació i equilibri de poders dins d’una gran Imperi com el Romà.