Jean Jacques ROUSSEAU: Del contracte social

TÍTOL
Del Contracte Social

AUTOR
Jean-Jacques Rousseau

LLOC D’ EDICIÓ
Madrid

EDITORIAL
Alianza Editorial

ANY D’ EDICIÓ
2012

NÚMERO DE PÁGINAS
225 p.

Dades Biogràfiques:

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, 1712-Ermenonville, 1778), escriptor, filòsof, músic i naturalista se’l defineix com a pensador il·lustrat. Rousseau s’enfronta des de ben jove a la percepció d’una societat desigual. És fill d’un artesà rellotger i d’una dona que pertany a l’elit local.  Després de la mort prematura de la seva mare i de l’exili del seu pare per acusacions infundades queda al càrrec del seu tiet Bernard que l’envia a un internat calvinista. Després de viatjar per diferents llocs al llarg de la seva joventut, als 27 anys, marxa cap a França on coneixerà a l’abat Etienne Bonnot de Condillac, filòsof seguidor de Locke, i a l’abat Gabriel Bonnot de Mably, un dels precursors del socialisme. Es va relacionar amb grans pensadors de l’època com Voltaire, Hume i Diderot, entre d’altres. 

“Contracte social” és l’expressió que ens han deixat filòsofs, politòlegs i sociòlegs per designar l’acord de voluntats dins d’una comunitat en virtut del qual els homes-ciutadans creen un conjunt de drets i deures de  Estat i dels seus ciutadans. La teoria del “Contracte Social” es comença a gestar amb la República de Plató, Glaucó, la República romana de Ciceró, la teoria contractualista de Thomas Hobbes o Locke. Tots ells constitueixen els antecedents per a la Teoria del Contracte Social de Rousseau.  

"Del Contracte Social" es publica l’any 1762. Aquesta obra es considera, actualment, la fundadora del Dret Polític tot i que s’hi empra un llenguatge jurídic que prové de les relacions privades, la idea de contracte com a acord entre voluntats;  En contraposició a l’ideari de l’Antic Règim on la societat es constitueix a través del vincle de submissió dels súbdits cap al Rei sobirà.

Rousseau,  que pertany al moviment de la raó il·lustrada,  situa ara la constitució de la societat en un vincle entre iguals . Per a ell la sobirania dels Estats és el resultat  de la voluntat general que es fonamenta en un contracte/acord  pel qual l’individu es desprèn de la seva llibertat natural a canvi de convertir-se en un ciutadà al qual se li atorguen uns drets inalienables d’igualtat jurídica per tal d’ assegurar la llibertat individual i co.lectiva de tots els membres de la societat.