Cesare BECCARIA: Dels delictes i de les penes

TÍTOL
Dels Delictes i de les Penes

AUTOR
BECCARIA, Cesare

LLOC D’EDICIÓ
Madrid

EDITORIAL                               
Editorial Tecnos. Grupo Anaya, S.A.

ANY D`EDICIÓ
2008

NÚMERO DE PÀGINES
118 p.

Dades Biogràfiques de l’autor:

Cesare Beccaria (1738-1794) va néixer en una família aristocràtica i s’educa en una escola jesuïta. Cap als vint anys coneix els germans Pietro i Alessandro Verri, amb qui conformen el cercle intel·lectual anomenat  “Acadèmia dels Punys” que té com a objectiu la reforma el sistema de justícia penal.

En aquest entorn, Beccaria entra en contacte amb filòsofs i polítics del moment, Hobbes, Hume, Diderot, Montesquieu, Hume i les idees il·lustrades.  En aquells anys,  Pietro estava a punt de publicar un text sobre la història de la tortura. Alessandro era oficial a la presó de Milan i volia donar testimoni sobre les condicions en què vivien els presos. Els dos germans impulsaren Beccaria per escriure el seu “De les penes i els delictes”.

Aquest breu treball conté una protesta enèrgica contra la tortura com a forma d’aconseguir confessions, contra el secret de les acusacions, el poder arbitrari i discrecional dels jutges, la seva  incoherència i falta d’equanimitat en les sentències. L’ús de les connexions personals per a l’obtenció de sentències lleus o l’ús de la pena de mort de forma indiscriminada tant per a delictes greus com lleus. En definitiva es tracta d’un a aferrissada crítica a un sistema completament incoherent, arbitrari i  abusiu.

Beccaria parteix de la idea del contracte social com a fórmula de protecció de les persones i de la teoria utilitarista per a definir un sistema penal que suposa una forma de protecció de la societat enfront els delictes però mitjançant un sistema just que doni un valor educatiu a les condemnes. Propugna el principi de proporcionalitat de les penes, el principi de legalitat en tant que aquestes han de ser conegudes. Està en contra de la pena de mort però si de condemnes més extenses.